La manera de moure’t diu molt de tu!

Finalment va arribar la nostra última sessió d’expressió corporal.

En el primer joc que vam realitzar, 2 o 3 alumnes eren científics i la resta eren robots que havien d’evitar ser desconnectats per aquests.

La qüestió és: com haurien de desconnectar-los? Doncs prement un “botó” situat en alguna part del cos, que prèviament els robots haurien acordat. Així doncs, la gràcia del joc estava en col·locar el ”botó” en el lloc més insospitat del cos i que el científics l’intentessin trobar el més aviat possible per aturar-los.

Pot ser, doncs, una bona manera de conèixer el propi cos i de començar a explorar-lo.

La següent activitat, en grups de 4 o 5 persones, consistia en formar paraules utilitzant el propi cos per construir les lletres que la componien.

Després, amb els grups ja formats, havíem d’elaborar una màquina o electrodomèstic amb els membres del grup.

En una altra de les activitats, començàvem a caminar per la sala i quan el professor ens ho indicava, amb la primera persona que tinguéssim davant havíem de posar-nos d’acord per representar un esport, i tot això només fent mímica.

Vam continuar amb el joc de les pel·lícules, en el qual algú havia de sortir al davant i fer gestos i/o accions per tal que la resta endevinessin de quina pel·lícula es tractava. També ho vam fer representant situacions concretes a partir d’unes frases que ens proporcionava el professor. Evidentment, es podia fer tan individualment com en parelles.

I per últim, vam endinsar-nos en el món de les noves tecnologies ballant amb un joc de la Wii anomenat Just Dance. Consisteix en seguir la coreografia, imitant els passos i moviments. Hi ha coreografies grupals i individuals.

D’aquesta manera treballem la pròpia expressió corporal, ja sigui copiant o creant moviments i si a més a més els alumnes ja ho coneixen s’hi impliquen molt més.

A mi personalment el que més em va agradar va ser aquest:

El nostre projecte...

Aquesta vegada, érem els alumnes els que havíem de crear i representar una petita mostra del que es pot arribar a fer amb infants amb l’objectiu de treballar l’expressió corporal a l’escola.

El meu grup i jo vam decidir que la nostra sessió aniria dirigida a nens i nenes de Cicle Inicial. Així doncs, vam realitzar una primera part on l’alumne hauria d’imitar una sèrie de moviments i estiraments que el/la mestre/a aniria reproduint al ritme de la música. En el nostre cas, vam centrar-nos en una música relaxant, ja que el que preteníem era crear un ambient de tornada a la calma. En aquesta part, els nens són partícips d’una sèrie de moviments que formen frases passant a construir una coreografia marcada pel mestre i a la vegada tenen la possibilitat de ser ells mateixos els que creen també coreografies amb el seu propi llenguatge corporal.

Després, amb l’ajuda d’un llençol o tela, els alumnes havien de deixar-se portar per la música i moure’s lliurement per tota la sala, interpretant i imaginant tot el que els suggerís aquella melodia.

Partint de la idea que cada nen o nena és diferent, el treball serà individual, però dins d’un grup. Els nens aniran descobrint, cadascun al seu temps, les seves capacitats creatives, comunicant-se a la vegada amb els seus companys des del seu propi llenguatge de moviment intercanviant formes, sensacions, estats...

Un dels factors a treballar és l’atenció visual i la memòria corporal. Aprendran a tenir consciència de l’espai que estan utilitzant, treballant per tota l’aula, tenint en compte que no estan sols i que comparteixen espai amb la resta de companys, evitant xocar i sent cada vegada més àgils amb els seus moviments.

Aquí us deixo una de les fotografies on el meu grup i jo estem mostrant el nostre projecte a la resta de companys.

Quan vam acabar aquesta sessió d’expressió corporal on cada grup havia ideat un projecte totalment diferent per arribar a un mateix objectiu, puc concloure que l’expressió corporal i creativa per a nens entra dins els concepte de jugar, crear i de descobrir amb el moviment, ja que el nen és pur moviment. Una manera de treure cap a l’exterior la imaginació, la creativitat, l’espontaneïtat, la sensibilitat, l’essència del nen. També que s’ha de tenir en compte la llibertat de moviment de cada nen.

Hi ha una sèrie d’aspectes que es poden millorar amb la pràctica de l’expressió corporal com són la millora en la coordinació corporal i en la col·locació del cos, millora en la flexibilitat i agilitat, tenir consciència de l’espai, saber treballar individualment, en parella o en grup, respectar al company, ser un mateix des de la pròpia manera de moure’s, exterioritzar la pròpia creativitat i la imaginació, desenvolupar la sensibilitat, la confiança i la seguretat en un mateix,...

Aquí us deixo un vídeo i el link d’un bloc d’una escola que ens van servir d'inspiració:

Xino-xano: Expressió corporal amb teles

I no ho oblideu... Imagineu i CREEU amb el vostre cos!

Laboratori 1: Activitats d’expressió corporal i joc dramàtic

Estava a punt de començar la nostra primera sessió d’expressió corporal com a futurs mestres i el primer que vam fer, abans de res, va ser descalçar-nos. Pot semblar una ximpleria, però crec que aquest és el primer pas que permet gaudir i experimentar sensacions amb tot el nostre cos.

La primera part, més guiada, constava de diverses activitats encaminades a descobrir el propi cos i el missatge que es pot expressar a través d’aquest. Per tant, crec que seria adient portar-les a terme a Cicle Inicial.

La primera activitat consistia en deixar-se portar per la música que sonava i moure’s lliurement per tota la sala. Recordo que el professor va advertir-nos, o si més no, aconsellar-nos que cadascú fes el que volgués i que intentés no imitar ni copiar el que feien els altres. Al principi, cadascú anava al seu aire, però cada vegada ens anàvem cohibint més fins a acabar caminant en cercle tots junts, buscant la complicitat de l’altre. 

La següent activitat la vam fer tant en parelles com individualment, i es tractava de tocar el terra amb el nombre de parts del cos que el professor indiqués. Crec que el fet de plantejar-te els punts de suport que et sustenten, t’ajuda a ser més conscient del teu cos. 

         

Aprofitant que hi havia un mirall de cos sencer a la sala, vam posar-nos davant i ens vam començar a observar mentre gesticulàvem amb la cara i movíem els diferents segments del cos.

         

A l’últim joc d’expressió corporal, havíem d’imaginar-nos que estàvem dins duna caixa i que disposàvem d’un espai molt reduït que cada cop es feia més petit. L’objectiu? Fer el possible per destruir-la i sortir d’allí.

       

Tot seguit, vam iniciar la segona part de la sessió; el joc dramàtic. En primer lloc, ens ajuntarem en  grups de 5 o 6 persones i a partir d’un conte popular, representarem la història mitjançant el llenguatge corporal i tot el material que teníem a l’abast. Crec que mai havia fet teatre sense parlar i menys utilitzant únicament el cos. Considero que és un molt bon mètode per treballar els recursos expressius i millorar la nostra comunicació no verbal.

El meu grup i jo vam escollir la llegenda de Sant Jordi, ocorreguda a Montblanc. Vam decidir el rol que feia cadascú i finalment vam elaborar vestuari i atrezzo per a fer més realista la representació.

El fet de no poder-se expressar verbalment, fa que s’hagin de buscar altres maneres i/o mitjans, i d’aquesta manera s’enriqueixen les habilitats comunicatives dels alumnes.

Així que ja ho saps... no dubtis en expressar-te movent tot l’esquelet!